Resultats de la cerca
Es mostren 1290 resultats
riera de Repiaix
Riera
Afluent de la Tordera per l’esquerra, que neix als vessants del turó de Montsoriu (649 m alt.) dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud, i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells de Montseny i Breda (Selva) i de Sant Celoni (Vallès Oriental).
el Remei de Caldes

Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
el Raval
Sector o indret
Sector del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
Querol
Barri
Barri de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, 1,5 km al N de la vila.
Gualba

Vista parcial de Gualba (Vallès Oriental), a la dreta s’observa l’església de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al massís del Montseny, als vessants meridionals dels turons de Santa Elena i de Morou (1.300 m).
Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…
baronia de Granollers
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.
Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu
Granollers
Vista del centre de la ciutat de Granollers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses quaternàries, excavades…
torrent del Sot de la Roca
Torrent
Curs fluvial de les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
riera de Sant Sebastià
Riera
Curs fluvial de les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
riera de la Roca
Riera
Curs fluvial de les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina