Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Llinars del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
Can Marquès
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom
Vilalba
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al límit amb el de Cardedeu.
El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX
Sant Esteve de la Costa
Església
Església romànica de la Costa de Montseny, centrada per diversos masos sobre la vall de la Tordera.
L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…
Santa Maria de Tagamanent
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
Pertegàs
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina