Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
palau del marquès de Dosaigües
Casa senyorial de la ciutat de València construïda al sXV.
Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs…
Montfalcó d’Agramunt
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.
Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es…
Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallbona), que donà nom i origen al poble i municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, al sector de la baixa Segarra.
Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…
València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…