Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
riera de Boixerons
Riera
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, el riu Corb, format a la serra del Forès; desemboca a Ciutadilla (Urgell).
Vallsanta
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques ( Santa Maria de Vallsanta
) del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.
S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les…
Son Servera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, accidentat per les serres de Llevant.
Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i…
els Eixaders
Despoblat
Antic poble
Despoblat i antic poble del municipi de Belianes (Urgell), proper a l’extrem NW del terme, vora l’antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d’Urgell.
S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes
Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…
els Omells de na Gaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la ConcadeBarberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan ConcadeBarberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí…
la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
Preixana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’origen occità…
Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Vallbona de les Monges
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30 Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla N, amb Maldà i els Omells de na Gaia W, i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del…