Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Aguiró

Carrer del poble d’Aguiró
© MPG
Poble
Poble situat a 1.351 m d’altitud, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’una nau i campanar de torre quadrada Se celebra un aplec el primer diumenge d’agost a l’ermita de la Mare de Déu de les Neus
Maldanell

Vista general de les restes del castell de Maldanell que s’aixeca per sobre d’una enorme roca sorrenca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Maldà (Urgell), situat davant el poble, en direcció SE, en un turó entre grans roques que domina tota la vall de la riera de Maldanell.
El despoblat formà, amb el cap de municipi, la baronia de Maldà i Maldanell L’antiga capella de Sant Joan de Maldanell es bastí de nou, segons projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert i amb diverses aportacions, l’any 1981 El 24 de juny s’hi celebra un aplec, que posa punt i final a les Jornades Culturals
la Posa

Vista del santuari de la Posa
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Posa) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’E de la vila d’Isona, prop de Llordà.
Situat a 1061 m, és d’origen romànic i força modificat L’altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri Per Sant Sebastià s’hi celebra un aplec Prop de l’ermita hi ha el jaciment d’icnites de la Posa i un conjunt d’estructures militars búnquers, trinxeres, fortificacions, etc testimonis del front republicà durant la Guerra Civil, entre la primavera del 1938 i el començament del 1939, al Pallars Jussà
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Santa Maria de Montmagastrell

Vista del poble rural de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), amb un ramat d’ovelles en primer pla que es dirigeixen per un camí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 321 m alt., al NW del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol. El poble és envoltat pel canal d’Urgell a llevant i a migdia.
Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església parroquial dedicada al Sant Nom de Maria,…
la Bovera

Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la…
Preixana

Vista general de Preixana (Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’origen occità…
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’arxiu Gavín…
la Torre de Cabdella
Façana de ponent de l’església de Sant Julià d’Espui, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la vall Fosca.
Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…
Llimiana

Vista del poble de Llimiana (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi de Llimiana, de 41,68 km 2 , es troba al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera Limita al N i a l’E amb el terme de Gavet de la Conca, al S amb Vilanova de Meià Noguera i l’enclavament de Rúbies Camarasa, Noguera i a l’W amb el terme de Guàrdia de Noguera Els límits físics són prou definits en el sector meridional i de ponent d’una banda la carena del Montsec de Rúbies separa el terme de Llimiana dels municipis de la Noguera, mentre que d’altra banda el pas dels Terradets i el pantà dels Terradets formen límit amb el…