Resultats de la cerca

Fou fundat al principi del s IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del s XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i…

Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte fins al…

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…

ota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al s IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…

El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal El congost o estret, que té…

Situació i presentació El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km 2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca Tremp, al NW amb les terres d’Espluga de Serra Tremp, al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt, al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà…

Situació i presentació El terme municipal del Pont de Claverol, de 166,46 km 2 situat al NE del subsector anomenat la Conca de Dalt dins de la Conca de Tremp, es creà el 1969 per la unió dels municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Aramunt i Toralla i Serradell, que forma un enclavament situat al sector NW de la Conca de Tremp El terme rebé oficialment el nom de Pallars Jussà, fins el 1994, data en què el nom fou canviat pel de Conca de Dalt El municipi limita al N amb el terme de Baix Pallars Pallars Sobirà, al NE per un…