Resultats de la cerca
Es mostren 2900 resultats
Cuanca
Caseria
Caseria del poble de Noarre (municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà), a la confluència del riu de Noarre amb el riu del Port.
coma de Crabes
L’estany de Crabes sota la cresta deles agulles de Crabes i l’estany de Sant Maurici, ambdós al terme d’Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes
serra de Costuix
Serra
Serra del Pallars Sobirà que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Costuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
Cortscastell
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
És al sud-oest del pla de Corts L’església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
port de Cabús
Depressió (2 328 m) de la serra que separa la coma de Setúria (Andorra) de la vall Ferrera (Pallars Sobirà).
Cabestany
Llogaret
Llogaret del municipi de Baix Pallars (del de Montcortès de Pallars fins el 1969), al Pallars Sobirà (al pla de Corts), a l’oest de l’estany de Montcortès (1100 m alt.).
L’antiga església parroquial Sant Romà depèn de la de Montcortès
Buseu
Antic poble
Antic poble (1 339 m) del municipi de Baix Pallars (fins el 1969, de Baén), al Pallars Sobirà, al vessant meridional de la serra de Cuberes.
Juntament amb Sant Sebastià de Buseu, Sarroca i Cuberes formà un municipi fins a mitjan s XIX L’església parroquial de Sant Bernat pertanyia al monestir de Gerri
el Burgal
Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
coma de Burg
La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els llogarets de Burg, Alendo,…