Resultats de la cerca
Es mostren 15576 resultats
Cuberes
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle.
És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes
el Pla de la Font
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, Segrià. Fou creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.
el Kremlin
© Corel / Fototeca.cat
Fortalesa
Kremlin de Moscou.
De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja antigament un fossat ple d’aigua i per l’avinguda prospektiva Marx, antigament una riera Erigit al segle XII, fou refet al segle XV per arquitectes italians Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del segle XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador Spasskaja A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus les més importants són la de la Dormició Uspenskij 1475-79, obra de l’italià Aristotile Fieravanti , la de l’Anunciació Blagoveščenskij ,…
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix
coma de Sotllo
Coma
Vall de la vall Ferrera, del terme d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel barranc de Sotllo, afluent de capçalera, per la dreta, de la Noguera de Vallferrera.
Davalla de la línia de crestes que separa el Pallars de Coserans, dominada pel pic de Sotllo 3073 m alt i pels dels Estanys 2956 m, de Baborte 2938 m i de Pedresblanques 2772 m A l estany de Sotllo 2350 m alt rep per l’esquerra l’emissari de l’ estany d’Estats , que centra la coma d’Estats dominada per la pica d’Estats
barranc de Sotllo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l’ estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l’ estany d’Estats , i continua fins al seu desguàs a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 1550
- 1551
- 1552
- 1553
- 1554
- 1555
- 1556
- 1557
- 1558