Resultats de la cerca

Formada l’any 1954 per fusió dels nuclis de Kashiwa i Kogane Nucli ferroviari i centre comercial local, es convertí a partir del 1950 en suburbi residencial de Tòquio té també activitat industrial

Formada l’any 1951 per la fusió de Minomi, Maka, Tsudanuma i Okubo, no disposa de centre urbà pròpiament dit Anterior emplaçament d’una base militar, constitueix actualment una àrea suburbana residencial de Tòquio

Situada a la vora del riu Yôrô, enfront de Tòquio, de la qual constitueix una àrea suburbana residencial Formada per la fusió d’Ichikawa, Yakata i Nakayama, exerceix funcions educatives i també té indústria lleugera

És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934

L’actual nucli urbà és format per la fusió 1962 de l’antiga Ichihara, Goi, Sanwa i Anegasaki Inicialment centre agrícola i pesquer, s’ha integrat en la regió industrial de Keiyo Tòquio-Chiba La indústria, principalment química i siderúrgica, es concentra a l’àrea costanera

Neix al centre de l’illa, a l’altiplà de Shinano, i desemboca per Niigata a la mar del Japó És el riu més llarg del país, i la seva vall forma la plana d’Echigo, que sofreix freqüents inundacions provocades per la fusió de les neus abril-maig i per les pluges intenses d’agost

Situada a la desembocadura de l’Arakawa, fou formada, per raons de planificació industrial, per la fusió de Naoetsu i Takada, antiga ciutat feudal que conserva indústries tradicionals, com manufactures tèxtils i producció d’eines agrícoles, i una activitat moderna de fabricació d’esquís El sector de Naoetsu, antic port de la mar del Japó, comprèn indústries químiques, metallúrgiques, de maquinària i alimentàries

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…

Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W…