Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
coll del Cantó
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1 715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
el Tarròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat en un enclavament al mig de la plana, a 279 m d’altitud, separat del sector principal pel terme d’Agramunt.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el…
vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
Farrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Vall de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…
Llavorsí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, al S de la vall d’Àneu i de les valls de Tírvia.
Situació i presentació El terme municipal de Llavorsí, de 68,51 km 2 , és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia Limita al N amb la Guingueta d’Àneu, al NE amb Vall de Cardós, a l’E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò aquest darrer de l’Alt Urgell, al S amb Soriguera i a l’W amb Rialb El territori és muntanyós Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2000 m, amb 2044 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en…
Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la zona axial pirinenca, que comprèn, des del 1927, la totalitat de la vall Ferrera i del seu annex, la vall de Tor.
Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…
Preixana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’origen occità…
Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del…