Resultats de la cerca

El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…

En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa , la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa , amb una potència installada de 6 300 kW/A i una producció mitjana de 14 200 000 kWh

La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur

El castell de Torena és esmentat ja l’any 980 Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall Desaparegué al s XV igual com el poble del mateix nom i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un municipi independent…

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del…