Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
Daman i Diu
Divisió administrativa
Territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprèn dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
La capital és Daman 26 285 h 1991 La part continental, situada al peu dels Sahyādri, forma la plana alluvial del riu Daman, i ocupa 72 km 2 El clima és tropical i hi abunden els aiguamolls L’economia es basa en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població és majoritàriament hindi Al principi del s XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès…
Jammu i Caixmir
Divisió administrativa
Territori de la Unió Índia.
És la part que correspongué a l’Índia després de la divisió de la regió del Caixmir La capital d’estiu és Srīnagar i la d’hivern, Jammu Fins l’any 2019, que passà a territori de la Unió, fou un estat de l’Índia amb un autogovern especial Aquest any la porció nord-oriental fou segregada i formà el territori de la Unió de Ladākh
Andaman i Nicobar
Divisió administrativa
Territori de l’Índia.
Format per les illes Andaman i les illes Nicobar des del 1952 La capital és Port Blair
Isil i Alós
Entitat municipal descentralitzada del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Dadra i Nagar Haveli
Divisió administrativa
Territori de l’Índia constituït pels antics territoris portuguesos que depenien del districte de Damãn.
La capital és Silvassa És al nord de Bombai, entre la costa de la mar d’Aràbia i les muntanyes de Sahyadri És una àrea agrícola, amb l’arròs com a producte principal
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
la Guingueta d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…
Lakshadweep
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Índia, a la mar d’Aràbia, a 32 km de la costa Malabar, que constitueix un territori de la Unió Índia.
La capital és Kavaratti El formen 27 petites illes corallines, cinc de les quals són deshabitades, i les altres, ocupades pels moplah La pesca i els cocoters són els recursos bàsics Els seus habitants mantenen un contacte comercial constant amb els ports de la costa
Caixmir
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina