Resultats de la cerca

Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat

S'estén des del tuc de Ratera 2 857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2 532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l' estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar

Centre d’administració del canal de Suez

Oberta a la vall del Nil, l’aigua d’aquest riu, mitjançant el Baḥr Yūsuf, ha format el llac Birkat Qārūn antic llac Moeris, en progressiva disminució a causa de la canalització del riu Constitueix un dels oasis més importants del país gràcies als nombrosos canals, que hi permeten el conreu d’arbres fruiters, cereals, arròs i cotó

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…

Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…

Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival pel gener i una…

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…