Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
la Noguera de Cardós
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099889.jpg)
La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…
Alcanalí
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Xaló, al curs mitjà del riu de Gorgos, entre el puig de Segili i el coll de Rates.
A més, al N de la serra del castellet d’Aixa, comprèn un sector de la conca del Girona, on es troba el poble de la Llosa d’Olocaive L’escassa aigua que porta el riu de Gorgos permet de recórrer els regadius 8 ha als seus marges Al secà són conreats ametllers 108 ha i, sobretot, vinya el raïm moscatell que hom hi cull és dedicat a l’elaboració de panses, efectuada en els característics riuraus Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris a la zona muntanyosa, 934 ha són ocupades per pinedes, matollars i pasturatge El poble 477 h 2006,…
Alins
![](/sites/default/files/media/FOTO/A025040.jpg)
La vila d’Alins, al centre de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la zona axial pirinenca, que comprèn, des del 1927, la totalitat de la vall Ferrera i del seu annex, la vall de Tor.
Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…
serra de Monteixo
![](/sites/default/files/media/FOTO/A081421.jpg)
Vista aèrea del puig d’Àreu, a la serra de Monteixo
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el municipi d’Alins (Pallars Sobirà), que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2 904 m
Montgó
Zona residencial del municipi de Dénia (Marina Alta), a 6 km de la vila, al vessant oriental de la serra Montgó, i que es prolonga també pel terme de Xàbia.
pica Roja
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2809783110_95b39caefa_b.jpg)
Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
Mont-roig
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2795369277_b78cd4ce0c_b.jpg)
El Mont-Roig des de Pleta Palomera
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.847 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (termenal d’Alt Àneu i la Guingueta d’Àneu) i el país occità de Coserans.
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
port d’Aulus
Depressió (2 330 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós (Pallars Sobirà) de la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).