Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Airoto
Coma del Pallars Sobirà (municipi de València d’Àneu), als límits amb la vall d’Aran.
És la capçalera del torrent d’Airoto , emissari de l' estany d’Airoto 2 210 m alt, que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa
Malavella
Castell
Antic castell de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), de localització desconeguda, esmentat als s. XIII-XIV.
l’Espluga de Cuberes
Despoblat
Despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al s XIX, el municipi d' Espluga i Solduga , i fins el 1969, formà part del de Baén De l’església parroquial Santa Coloma depenia el santuari d’Esplà Pertangué al monestir de Gerri
Malmercat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Hi ha un notable edifici senyorial Pertangué als comtes de Pallars s XIV i als vescomtes de Vilamur s XVIII
vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
Peramea
© Xavier Varela
Vila (916 m alt.) del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada al NE del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m).
L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri L’antic castell de Peramea , les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill Fou municipi independent fins el 1969 Església parroquial de Sant Cristòfol © Xevi Varela L’antic terme comprenia els pobles de Balestui , Pujol i Cortscastell , el llogaret de Canals , el despoblat del Comte , l’antic hostal de Morreres…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’…
Biuse
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Biuse
, al municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), situat en un coster, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila.
Era un antic castell pertanyent als comtes de Pallars
Beraní
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a 1 083 m d’altitud, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Martí és annexa de la parròquia de Roní La jurisdicció pertangué als comtes, després marquesos, de Pallars
Mencui
Poble
Poble en procés de despoblament (1 256 m alt.) del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), situat al vessant meridional de la Muntanyeta.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX