Resultats de la cerca

Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcaubo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’E a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós És anomenada també vall d’Estaon

En direcció al coll de Màniga, a 1 550 m d’altitud, hi ha les bordes de Burg

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries afaiçonaren…

Recolzada en la serra de Sobremonestero 2 878 m alt, al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero , entre els pics de Monestero 2 878 i 2 793 m i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero , el més important dels quals és l' estany baix de Monestero la vall segueix una direcció rectilínia S-N i enllaça amb l’estany de Sant Maurici

És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes

Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot

És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de…