Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Almenara Baixa
Antic terme rural del municipi d’Agramunt (Urgell) situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell.
Les seves terres són regades pel canal d’Urgell Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al s XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada al s XIX Fou agregat, de primer, al municipi de Fuliola, i després, al d’Agramunt
Almenara
Antic terme del comtat d’Urgell que tenia com a centre el castell d’Almenara
, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara
.
Al s XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
Almenara Alta
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), situat als vessants meridionals de la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau rebé del comte…
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca
el Baridà
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet.
És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert un fort despoblament Antic lloc de pas de la Strata…
Sant Bartomeu
© Arxiu Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans observants, de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila de Bellpuig (Urgell).
L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…
Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Segarra), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…