Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
castell de Sanaüja
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada sobre un turó que domina el poble de Sanaüja (Segarra).
Només en queden algunes restes, però conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció fetes al segle XVII pel bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc
Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble que dóna nom al municipi de Granyanella (Segarra), situat en un turó a 501 m.
Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica
el Pinetell
© Fototeca.cat
Disseminat
Disseminat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Rojals, situat al SW del cap municipal, en un planell, a 607 m alt. a l’esquerra del riu Brugent.
Fins el 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era arruïnat només hi ha les restes de l’església romànica segle XIII Els templers adquiriren al segle XIII, de Pere de Granyera, part de les rendes del castell de Pinetell , que després passaren als hospitalers
Rauric
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric
, on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, al municipi de Torà (Segarra), fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat.
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898
monestir de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap…
Vallferosa
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Segarra), a la dreta de la riera de Vallferosa
(afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de…
Conesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…