Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
golf d’Oman
Golf marí
Golf de la mar d’Aràbia, comprès entre la costa nord d’Oman i la meridional de Pèrsia.
Es comunica amb el golf Pèrsic per l’estret d’Ormūz L’amplada màxima té 320 km Masqat n’és la ciutat principal
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
Emirats Àrabs Units
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l’E amb Oman, al S i a l’W amb l’Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Ẓaby.
La geografia El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l’aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l’estiu La base de l’economia és l’extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB 1994, bé que només ocupa el 2% de la població activa Són especialment importants els jaciments submarins els d’Umm Šaif i Zakum a Abū Ẓaby, units per oleoducte a l’illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buḫūs i Abū Mūsā a Al…
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
‘Aǧmān
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units.
Consisteix en la capital 250808 h est 2007 i en el port d’‘Aǧmān 3700 h i en un oasi, un uadi i un poblet de les muntanyes d’Omān Fou un dels xeicats fundadors dels Emirats Àrabs Units Pedreres de marbre, dàtils i pesqueries de perles
Benaadir
Divisió administrativa
Regió de Somàlia, vora l’oceà Índic, travessada en gran part pel riu Scebeli.
La capital és Mogadiscio La costa és uniforme i plena de dunes Davant la costa hi ha una cadena d’esculls corallins que, ensems amb les pluges del monsó d’estiu maig-setembre, fan particularment difícil la navegació Els ports més importants són Mogadiscio, Merca i Brava Durant l’edat mitjana sorgiren a la regió factories comercials dels àrabs i s’establiren escales per a llurs vaixells en la periòdica navegació entre Oman, Hadramaut, Zanzíbar i Sofala El 1892 l’administració dels ports de Benaadir, que el 1889 havia estat concedida pel soldà de Zanzíbar a l’Associació Britànica…
Karachi
© Istockphoto
Ciutat
Capital de la província del Sind, Pakistan, al NW del delta del riu Indus, en el litoral de la mar d’Oman.
La partició índia i l’èxode dels musulmans determinà el seu desenvolupament demogràfic 386655 h el 1941, 1916000 el 1961 Capital del país fins el 1960, és el principal port i el principal nucli industrial i comercial pakistanès indústries siderúrgica, de construccions mecàniques, de matèries plàstiques, alimentària, del ciment, del vidre, etc L’aglomeració, estesa entre la mar i el desert, inclou els nuclis de Clifton, Ghizri, Drigh Road, Lālūkhet, Nazimābād, l’àrea industrial de Sind i la de Got-Sher-Shāh És centre cultural del Pakistan
Ormuz
Estret marí
Braç de mar entre l’Iran, al N, i la península d’Oman, al S, que uneix el golf Pèrsic amb la mar d’Aràbia.
Té 60 km d’ample en el punt més estret
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…