Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Juba
Ciutat
Capital de la República del Sudan del Sud.
Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant els anys de…
República del Sudan del Sud

Nil Blanc al seu pas per la República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…
el Terri
El Terri, prop de Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya, afluent per l’esquerra del Ter, que neix prop de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany) per la unió de les quatre séquies septentrionals de l’estany de Banyoles.
Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona
castell de Taià
Castell
Antic castell del municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), situat al SE del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà
Sobat
Riu
Riu del Sudan del Sud, afluent, per la dreta, del Nil Blanc, al qual s’uneix prop de Malakāl (740 km).
Es forma per la unió del Baro, que neix al massís etiòpic, i el Pibōr, que uneix prop de la frontera amb Uganda
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Sant Vicenç de Camós
Poble
Poble i cap del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situat a 226 m alt. a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós
Sant Patllari

Lateral del santuari de Sant Patllari
© MPG
Santuari
Santuari del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII Actualment part de l’edifici és utilitzat com a refugi lliure A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa dita Specula el 1182 S’hi celebra un aplec el 25 d’agost
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina