Resultats de la cerca
Es mostren 3304 resultats
Drenthe
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC22967_TURISME-HOLANDALandscapes.jpg)
Paisatge de Drenthe
©Turisme d’Holanda
Dordrecht
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC22812_TURISME-HOLANDAGrote-Kerk.jpg)
Gran Església de Dordrecht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la vora del Merwede.
Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de les set Províncies Unides…
Dollart
Badia
Entrant de l’estuari del riu Ems, al límit dels Països Baixos i d’Alemanya, de molt poca profunditat.
Els aiguamolls que l’envolten no hi han permès la installació de nuclis de població
Deventer
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC22272_TURISME-HOLANDADeventer.jpg)
Vista de la ciutat de Deventer
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Overijssel, Països Baixos, a la vora de l’IJssel.
És un centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, alimentària Artísticament, s’hi destaquen dues esglésies gòtiques s XIV amb elements romànics
Deurne
Ciutat
Ciutat de Bèlgica que forma part de l’àrea metropolitana d’Anvers.
És un nucli industrial important indústria metallúrgica, alimentària, tèxtil i química i un centre residencial
Delft
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC21871_TURISME-HOLANDATown-Hall-Delft.jpg)
Vista aèria de l’ajuntament i del centre històric de Delf
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, entre la Haia i Rotterdam.
Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Borgerhout
Ciutat
Ciutat de la província d’Anvers, a la regió del Brabant, Bèlgica.
És un suburbi industrial d’Anvers, especialitzat en la talla de diamants Té indústries diverses del paper, metallúrgica, de filatures de cotó i llana i del tabac
Kortrijk
Ciutat
Ciutat flamenca, a la part de la província belga de Flandes Occidental, Bèlgica.
Situada a la vora del riu Leie Important centre tèxtil, ja era coneguda com a tal a l’edat mitjana Als ss XVII-XVIII passà, alternativament, a poder de les corones hispànica i francesa Té edificis notables la Casa de la Ciutat, el beguinatge, el beffroi , entre altres Prop de la ciutat tingué lloc, el 1302, la batalla de Kortrijk entre les forces flamenques, dirigides per Pieter van Coninc, i l’exèrcit francès, comandat per Robert d’Artois El motiu de la confrontació fou el suport donat per Felip IV de França als patricis de Flandes, hostils al comte flamenc Quin de Danipierre Com a…
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780