Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Vlissingen
Aspecte de la ciutat de Vlissingen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Zelanda, a l’illa de Walcheren, Països Baixos.
Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels…
Zelanda
Vista de Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels…
Dollard
Badia
Badia a l’estuari del riu Ems, a la frontera dels Països Baixos amb Alemanya.
Keeten Mastaat
Braç de mar
Braç d’aigua a l’antic sector d’estuari d’Oosterschelde, a la província de Zelanda (Països Baixos).
Dollart
Badia
Entrant de l’estuari del riu Ems, al límit dels Països Baixos i d’Alemanya, de molt poca profunditat.
Els aiguamolls que l’envolten no hi han permès la installació de nuclis de població
Westerschelde
Estuari
Estuari de l’Escaut, a la província de Zelanda (Països Baixos), que constitueix l’accés al port d’Anvers.
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
Oosterschelde
Braç de mar
Braç de mar a l’antic sector d’estuari de l’Escaut, a de la província de Zelanda (Països Baixos). Amb la construcció del dic anomenat Oosterscheldedam, les seves aigües quedaren separades de les marines.
Groningen
Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
Haringvliet
Braç de mar
Antic braç de la mar del Nord, a la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), al sector d’estuari del Rin i el Mosa. El 1970, la construcció d’un dic separà les aigües marines de les del Haringvliet.