Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Alkmaar
Edifici de l’antiga balança pública de la ciutat d’Alkmaar
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat dels Països Baixos, a la província d’Holanda Septentrional, a l’àrea de contacte de les dunes i els pòlders.
Mercat comarcal formatges, cervesa i nucli industrial metallúrgic, de construcció mecànica, paperer, alimentari servit per ferrocarril i carretera És el principal centre educatiu i cultural del nord de la província
els Poblets
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, situat a l’andana litoral del prebètic valencià, sobre l’àpex del delta del Girona, al límit del glacis de piemont i els baixos al·luvions holocens; la costa estricta (platja de l’Almadrava) no pertany al municipi.
Tot el terme és conreat en regadiu De les 245 ha, 206 són dedicades als cítrics i la resta a hortalisses com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança La capitalitat del municipi és al poble de Setla dels Llocs, i en forma part també el poble de Mira-rosa aquests dos nuclis, amb el veí de Miraflor centre d’un municipi annexat el 1971 al de Setla i Mira-rosa, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció, inicialment al marquesat de Dénia i més tard al comtat de Parcent L’església…
Llíber
Llíber
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a la vall de Xaló, on el riu de Gorgos rep el barranc del Cau i ha format amb els seus al·luvions el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló.
La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans…
Xàbia
Panoràmica de Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Tanzània
Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Països Baixos
Estat
Estat de l’Europa nord-occidental, limitat a l’W i al N amb la mar del Nord, a l’E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam, bé que la seu del govern és a la Haia.
La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…
Egipte
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…