Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Aalsmeer
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Gran mercat de flors
Hengelo
Ciutat
Ciutat de la província d’Overijssel, Països Baixos, forma part de la conurbació d’Enseche.
Situada al canal de Twente, té indústria tèxtil i alimentària, metallúrgica i de construcció de maquinària i de motors elèctrics És un mercat ramader
Alkmaar
Edifici de l’antiga balança pública de la ciutat d’Alkmaar
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat dels Països Baixos, a la província d’Holanda Septentrional, a l’àrea de contacte de les dunes i els pòlders.
Mercat comarcal formatges, cervesa i nucli industrial metallúrgic, de construcció mecànica, paperer, alimentari servit per ferrocarril i carretera És el principal centre educatiu i cultural del nord de la província
Amersfoort
Ciutat
Ciutat de la província d’Utrecht, Països Baixos, vora el riu Eem.
Ha estat un centre residencial i d’estiueig Actualment és un nus de comunicacions ferrocarril i carretera i nucli industrial químic, alimentari, manufacturer tabac, catifes i de construccions mecàniques, i mercat ramader
Roermond

Església a Roermond
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, als Països Baixos, a la confluència del Rur amb el Mosa.
Fabricació d’armes i mercat de productes agrícoles El nucli antic de la ciutat és del s XII i té, com a edificis notables, la catedral s XIII i l’església de Sant Cristòfor s XV
’s-Hertogenbosch
Ciutat
Capital de la província de Brabant Septentrional, Països Baixos.
Situada a l’aiguabarreig dels rius As i Dommel, on formen el Dieze, i a tocar del canal Zuid-Willemsvaart Té mercat ramader, i hi ha indústria tèxtil, cervesera, química, alimentària, de sabates i cigars i manufactures metàlliques
Haarlem
Conreu de tulipes a Haarlem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos, a la vora del riu Spaarne.
Amb nombrosos canals, és dividida en dues parts, enllaçades per cinc ponts És centre d’un complex residencial que inclou Bloemendaal, Bentveld, Overveen, Aerdenhout, Santpoort, Heemstede i Schalkwijk Mercat d’una àrea de conreu floral bulboses, té indústria metallúrgica lleugera, alimentària i d’arts gràfiques És un centre administratiu i d’activitats terciàries
Groningen

Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
Ljouwert

Vista d'un parc de Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
Breda

Carrer de Breda
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat del Brabant Septentrional, Països Baixos, a la confluència del Mark i l’Aa.
Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange…