Resultats de la cerca

Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord, hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I segle X, els successors del qual tractaren d’expandir-se Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic 1254-56 i promogué la regió, que més tard sotmeté…

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant

Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos La part vella de la ciutat és voltada per una fossa al…

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939