Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
’s-Hertogenbosch
Ciutat
Capital de la província de Brabant Septentrional, Països Baixos.
Situada a l’aiguabarreig dels rius As i Dommel, on formen el Dieze, i a tocar del canal Zuid-Willemsvaart Té mercat ramader, i hi ha indústria tèxtil, cervesera, química, alimentària, de sabates i cigars i manufactures metàlliques
Zaanstad

Aspecte del poble de Zaandam, el principal nucli de la ciutat de Zaanstad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Situada al NW d’Amsterdam, a la riba del Zaan Indústria alimentària especialment xocolata, metallúrgica especialment embalatges i química i maquinària S'originà el 1974 en unir-se diversos municipis veïns Assendelft, Koog aan de Zaan, Krommenie, Westzaan, Wormerveer, Zaandam i Zaandijk
Vlaardingen
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, que forma part de l’aglomeració de Rotterdam.
Situada a l’W de Rotterdam, a tocar del canal de Nievwe Waterweg, és un important port pesquer i un centre industrial metallúrgia i química Primitiu poblet pescador, al s XX esdevingué el tercer port d’Holanda Les noves dàrsenes a l’illa de Rozenburg 1958 afavoriren el creixement industrial
Eindhoven

Cases a Eindhoven
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de Brabant Septentrional, Països Baixos.
El seu espectacular creixement demogràfic 5 500 h el 1910 i 96 565 h el 1930 es basa en una important activitat industrial indústria tèxtil, alimentària, construcció mecànica, metallúrgica, química, del tabac, del cristall i, especialment, el gran complex Philips Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Hogeschoel Eindhoven, fundada el 1956
Enschede
Ciutat
Ciutat de la província d’Overijssel, Països Baixos, situada al canal Twente.
Forma conurbació amb la ciutat de Hengelo 246 487 h 1981 Important centre fabril i comercial indústria tèxtil, mecànica, química i alimentària El 1862 fou totalment destruïda per un incendi Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Hogeschool Twente, fundada el 1961 i International Institute for Aerospace Survey and Earth Sciences, el 1951
Groningen

Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
Dordrecht

Gran Església de Dordrecht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la vora del Merwede.
Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de les set…
Groningen

Carrer de Groningen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Groningen, Països Baixos.
Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos La part vella de la ciutat és voltada per una fossa al centre hi ha el barri…
Amsterdam
Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…
Països Baixos

Estat
Estat de l’Europa nord-occidental, limitat a l’W i al N amb la mar del Nord, a l’E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam, bé que la seu del govern és a la Haia.
La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…