Resultats de la cerca
Es mostren 2342 resultats
la Talaiola
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), a l’indret de l’actual far de Santa Pola.
Al-Suwaydā’
Divisió administrativa
Muhāfaẓa
de Síria.
La capital és Al-Suwaydā’ 43 411 h 1981
Storstrøm
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Nykøbing Falster 25 241 h 1999
Sønderjylland
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Åbenrå 21 185 h 1984
Skagerrak
Mar
Part de la mar del Nord compresa entre el nord de Jutlàndia (Dinamarca), Noruega i Suècia (300 km de llarg per 100-150 d’ample).
Fou escenari de la batalla naval de Jutlàndia
Sjaelland
Illa
Illa de Dinamarca, la principal de l’arxipèlag danès.
Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital
Síria
Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…