Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
illa de Wellington
Illa
Illa de Xile, pertanyent a la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, situada davant les costes de la Patagònia, de la qual és separada per l’estret de l’Indio i el canal Mesier.
És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada
Sjaelland
Illa
Illa de Dinamarca, la principal de l’arxipèlag danès.
Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital
Amager
Illa
Illa de Dinamarca, a l’estret d’Øresund.
Davant de la ciutat de Copenhaguen, està unida a l’illa de Sjaelland per ponts i túnels
New Ireland
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, que constitueix una província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kavieng 4 600 h 1980 És una illa muntanyosa, d’origen volcànic Producció de cafè i de cacau Fou descoberta el 1616
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
Mors
Illa
Illa del NW de Jutlàndia, Dinamarca, a l’amt de Viborg, en el Limfjorden.
Des del 1968 la seva població s’integra en el municipi de Morsø De costes retallades, dos ponts la uneixen amb l’illa de Vendsyssel-Thy i amb la península, respectivament Hi predominen l’agricultura ordi i la ramaderia porcí
Lolland
Illa
Illa de Dinamarca, situada a la mar Bàltica, al sud de les illes de Sjaelland i Fiònia, de les quals la separen els estrets de Smålandsfarvandet i Langelands Baelt, respectivament.
Unida per dos ponts a l’illa de Falster, forma, amb ella, l' amt de Storstrøm Les costes són constituïdes per penya-segats, bé que el territori és pla Hi ha grans extensions de bosc i conreus de cereals i bleda-rave sucrera S'hi practica la ramaderia bovina, i hi ha construccions navals i indústries alimentàries sucre La capital és Maribo
Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Guafo
Golf marí
Boca que uneix el golf del Corcovado amb el Pacífic, al S de Xile.
Té uns 50 km d’amplada i separa l’illa de Chiloé, al N, de les illes Guaitecas, al S A la sortida al Pacífic hi ha l’illa del mateix nom
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina