Resultats de la cerca

Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià

Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra…

Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…

La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…