Resultats de la cerca
Es mostren 12246 resultats
Groznyj
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de la República dels Txetxens.
És el major centre industrial del Precaucas oriental Hi ha tres refineries importants, que reben el petroli local i el del Volga Amb els residus de les refineries, les indústries químiques produeixen parafina, alcohol, fenol, lubrificants i plàstics Produeix maquinària diversa Fou fundada com a fortalesa a la ribera del riu Sunža el 1818
Lipeck
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues bandes del riu Voronež Fàbriques siderúrgiques, de tractors, tubs, màquines eines, de ciment, motors d’engegada, radiadors Balnearis Fundada el 1703
Leyte
Illa
Illa de les Filipines, al centre de l’arxipèlag, en el grup de les illes Visayas, entre Samar i Mindanao.
La capital és Tocloban La població viu del conreu de l’arròs, del blat de moro i del coco Hi ha jaciments de sofre
Leninsk-Kuzneckij
Ciutat
Ciutat de Rússia, a l’oblast’ de Kemerovo.
És situada a ambdues ribes del riu Inia, afluent de l’Obi Extracció de carbó Producció d’equips per a mines i materials per a la construcció
Lena
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, un dels més grans de Rússia i del món (4 400 km de longitud; 2 490 000 km2 de conca).
Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la pesca A la seva…
mar de Laptev
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, la més extrema d’aquest, al litoral de Rússia, entre la península de Tajmyr i les illes Severnaja Zeml’a, a l’W, i les Novosibirsk, a l’E.
Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
estret de La Pérouse
Estret marí
Estret que separa l’illa de Sakhalin (Rússia), al N, de la de Hokkaidō (Japó).
Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina