Resultats de la cerca

És el centre petrolier més important de l’illa refineries i port exportador, i té aeroport

Centre comercial Té aeroport internacional i port Centre d’ensenyament superior Universitas Sam Ratulangi, fundada el 1961

Centre artesanal i cultural Té aeroport Centre d’ensenyament superior Al s XIX fou centre de la resistència javanesa als holandesos

Hi ha conreus d’arròs i de te i extracció de quinina, i és un nucli industrial indústria tèxtil, química, de maquinària Centre d’ensenyament superior quatre universitats i un Institut Tecnològic Entroncament de carreteres, té ferrocarril i aeroport

Situada a l' illa d’Ambon , de relleu muntanyós, la fortalesa de New Victoria domina el port i la ciutat, dividida en barris on viuen europeus, xinesos i indonesis És el principal port i centre d’exportació de l’arxipèlag cacau, cafè, moresc, fruita, ben connectat amb Java, Sumatra, Borneo i les Cèlebes/> Aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat de les Moluques El 1512 s’hi installaren els portuguesos, atrets pel comerç del clau d’espècia, fins que foren suplantats pels holandesos el 1600, que impediren tot intent d’establiment per part dels britànics, els quals,…

La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l'estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són Singaradja i…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…