Resultats de la cerca
Es mostren 3178 resultats
Kzyl-Orda
Ciutat
Ciutat del Kazakhstan, capital de l’oblast’ homònima.
Antiga capital 1925-29 de la RSS Autònoma del Kazakhstan, quadruplicà la població des del 1939 Centre industrial indústria alimentària i metallúrgica
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Kustanaj
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Situada a l’esquerra del riu Togol, hi predomina la indústria alimentària i lleugera
Kurdistan
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Sanandaj 277 808 h 1996
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Kokčetav
Divisió administrativa
Oblast’ del Kazakhstan.
La capital és Kokčetav 141400 h est 1995
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Ascó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100012.jpg)
Castell d’Ascó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…