Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Al-Qādisiya
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa
de l’Iraq.
La capital és Al-Dīwanīya 60 553 h 1970
Sāmarrā’
Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Ṣalā al-Dīn
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa de l’Iraq.
La capital és Sāmarrā’ 62 008 h 1970
Gambie
Riu
Riu de l’Àfrica occidental (750 km).
Neix al massís del Fouta Djalon, a la Guinea, penetra al Senegal, travessa Gàmbia i desemboca a l’oceà Atlàntic, on forma un ampli estuari de fàcil accés en què hi ha el port de Banjul El seu curs forma una ampla plana alluvial els afluents principals són el Sandugu, per la dreta, i el Grey, per l’esquerra
Gàmbia
L'economia de Gàmbia es basa en l'agricultura
© Ministeri d'Agricultura de Gàmbia
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita al N, E i S amb el Senegal i a l’W amb l’oceà Atlàntic; la capital és Banjul.
La geografia física Gàmbia és format per una estreta franja de terra de 330 km de longitud i una amplada mitjana de 35 a 40 km que forma un enclavament dins el Senegal Baix i pantanós a l’oest i lleugerament ondulat a l’est, tot el país forma part de la conca inferior del riu Gambie, que el recorre d’est a oest El clima és càlid, amb temperatures altes tot l’any mitjana de gener de 22°C i de juliol de 27° i una escassa oscillació tèrmica 2-3°C Les precipitacions són abundants a la costa més de 1 200 mm anuals i disminueixen cap a l’interior La vegetació a la part occidental, molt a prop de la…
Dahūk
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa; de l’Iraq.
La capital és Dahūk Amb els muḥāfaẓat d’Arbela i d’Al-Sulaymānīya, constitueix la regió autònoma del Kurdistan
Dšemdet-Naṣr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Mesopotàmia excavat a partir del 1925, que donà nom al darrer període en què hom ha dividit la protohistòria d’aquella regió.
Hom el considera una continuïtat urbana d'Uruk
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Al-Kūfa
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Naǧaf, a l’Iraq meridional, vora una de les branques de l’Eufrates.
Fundada el 638, fou un quant temps capital del califat abbàssida i es convertí en un gran centre cultural Donà nom a l’escriptura cúfica cúfic
Kirkūk
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’Al-Ta‘mīn, Iraq.
És situada al peu del Zagros, entre Mossul i Bagdad Mercat agrícola i important centre petrolier, relligat per un oleoducte a Trípoli Líban, Bāniyās Síria i Iskenderun Turquia