Resultats de la cerca
Es mostren 9183 resultats
Brussel·les
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
Brocà
Antic poble
Antic poble (958 m alt.) del municipi de Guardiola de Berguedà, dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la…
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos
hostal del Bou
Hostal
Hostal de l’antic terme de la Valldan (Berguedà), vora la carretera de Berga a Solsona, lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria
l’Espà
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat al vessant S del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial Sant Andreu és romànica Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga
Escariu
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Guardiola de Berguedà, situat en una vall afluent per l’esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís.
L’església era dedicada a santa Eulàlia Formava part de l’antic terme de Gréixer
Erols
Masia
Masia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), al lloc dit pla d’Erols, a l’oest del terme, al límit amb el de Guardiola de Berguedà; la seva església de Sant Vicenç havia depès de la de Gavarrós.
serra d’Ensija
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina