Resultats de la cerca

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…

És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que…

La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Té l’origen en la invasió del terç nord de l’illa per l’exèrcit turc del juliol del 1975 amb el pretext d’una eventual annexió de Xipre per part de Grècia Al febrer, les autoritats turcoxipriotes proclamaren unilateralment, amb el suport d’Ankara, l’Estat Federat Turc de Xipre, i el 15 de novembre de 1983 la independència del territori amb el nom de República Federada de Xipre del Nord Com a resultat de la invasió, es produí l’èxode d’un gran nombre de grecoxipriotes a la República de Xipre Aquesta fugida, conjuntament amb l’establiment de turcs al territori envaït, hi condicionà…

Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica

El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…

Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic—…