Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
Garòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la banda dreta de la Garona, al peu de la muntanya d’Espiargo.
L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…
Era Garona de Ruda
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
la Garona
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
Fuse
Barri
Antiga ciutat de l’illa de Honshū, Japó, actualment barri d’Higashiōsaka, a l’E d’Osaka.
Centre industrial i comercial
Funabashi
Ciutat
Ciutat del ken de Chiba, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al fons de la badia de Tòquio, forma part de l’àrea metropolitana d’aquesta ciutat Té indústries diverses
Fukuyama
Ciutat
Ciutat i port del ken d’Hiroshima, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la costa del Setonaikai.
Nucli d’indústria tèxtil, del cautxú, mecànica, química, de l’acer i d’objectes tradicionals de consum, com els geta i els tatami
Fukushima
Divisió administrativa
Ken de l’illa de Honshū, Japó.
La capital és Fukushima , situada a l’interior És una regió dedicada a la sericicultura i al conreu de fruiters la prefectura de Fukushima és la primera productora de préssecs del Japó És un centre important d’indústria sedera A la costa hi ha dos ports Onahama i Sōma i dues importants centrals nuclears Fukushima I i Fikushima II, operatives des dels anys 1971 i 1976, respectivament L’any 2011, el terratrèmol que tingué lloc l’onze de març amb l’epicentre a uns 50 km de la costa oriental de l’illa de Honshū generà un tsunami de gran potència que devastà poblacions i infraestructures al llarg…
Fukushima
Ciutat
Capital del ken homònim, al N de l’illa de Honshū, Japó, situada vora el riu Abukuma.
Fou fundada el 1907 a partir de l’agregació de diverses poblacions Hi té importància la indústria sedera, química i metallúrgica
Fukuoka
Divisió administrativa
Ken de l’illa de Kyūshū, Japó.
La capital és Fukuoka
Fukuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó, situada a la costa de la mar del Japó.
És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina