Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Asahikawa
Ciutat
Ciutat del ken de Hokkaidō, a l’illa del mateix nom, Japó.
Situada a la vora del riu Isnikar, el seu clima és fred 5,2°C de temperatura mitjana anual És un centre agrícola cereals, lleguminoses i patates i industrial fabricació de paper, foneria d’alumini, tallers de ferrocarril, maquinària i eines Aeroport
Fukuoka
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó, situada a la costa de la mar del Japó.
És el resultat de la fusió del port de Hakata i de la ciutat fortalesa de Fukuoka Centre polític, econòmic, intellectual i de serveis de Kyūshū Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Fukuoka, fundada el 1934
Sapporo
Ciutat
Capital de l’illa i del ken de Hokkaidō, al Japó.
Situada a la plana d’Ishikari, al peu de la serralada volcànica de Hokkaidō, és un centre turístic i d’esports d’hivern Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’hivern del 1972 Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Iwakuni
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, al ken de Yamaguchi, situada al delta del Nishiki-gawa, a la badia d’Hiroshima.
Antiga ciutat feudal, ha crescut com a gran nucli industrial i centre d’una regió de producció petroquímica, estesa vers el N fins Ōtake, a la prefectura de Hiroshima Antiga base militar i naval, actualment és ocupada per una base nord-americana i per l’aeroport internacional d’Iwakuni
Itami
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada al NW d’Osaka, de la qual constitueix un suburbi residencial, des de l’obertura de la línia ferroviària i la construcció d’habitatges socials, posseeix un districte urbà de caràcter industrial, en expansió els darrers anys Dins el terme s’inclou l’aeroport internacional d’Osaka
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…