Resultats de la cerca

Neix al massís de Cochabamba Andes Orientals, amb el nom de Grande, fins a l’annexió amb el Chaparé i l’ Ichilo , des d’on pren la direcció nord L’afluent més important és el Guaporé , per la dreta, el qual fa de frontera amb el Brasil Finalment, conflueix amb el Beni i forma el riu Madeira , que té una gran part del curs navegable

La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…

Situat a la regió del N, comprèn el curs mitjà del riu Amazones, del qual rep el nom, des de Colòmbia i el Perú, a l’W, fins a l’estat de Pará, a l’E Aquest estat, el més gran del país, és, amb excepció d’un petit sector muntanyós al N serres d’Imeri i de Tapirapeco, últims ramals del massís de les Guaianes, una immensa plana alluvial, coberta d’una vegetació luxuriant i lleugerament inclinada vers la depressió de l’Amazones, riu que travessa l’estat transversalment i que, juntament amb els seus afluents Madeira, Purus, Juruá, Putumayo, Japurá, Rio Negro, entre els més importants, drena l’…

La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional de l’estat…

La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits