Resultats de la cerca
Es mostren 5183 resultats
Santos
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, a 70 km de la capital, és el port natural de l’estat de São Paulo i el primer del món quant a l’exportació de cafè Centre comercial molt important Indústries químiques, mecàniques i del ciment Refineria de petroli
Santo André
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Forma part de l’àrea metropolitana de São Paulo Indústries metallúrgiques, mecàniques, químiques i de material elèctric
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
Sant Bartomeu de Matamala
Ermita
Ermita del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants de la serra de Sant Patllari.
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
Roraima
Divisió administrativa
Estat del nord del Brasil, limita al N amb Veneçuela i la Guaiana, a l’E amb aquesta i l’estat de Pará, al S amb l’Amazones i a l’W amb l’Amazones i Veneçuela.
La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…
Rondônia
Divisió administrativa
Estat del NW del Brasil, limitat al N per l’estat d’Amazones, a l’E pel de Mato Grosso, al S per Bolívia i a l’W pels estats d’Acre i d’Amazones.
La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina