Resultats de la cerca
Es mostren 4851 resultats
Torralba del Pinar
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…
serra de Torques
Serra
Contrafort (668 m alt.) de la serra d’Espadà, dins el terme d’Aín (Plana Baixa), al límit amb el de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
el Tormo de Cirat
Poble
Poble (418 m alt.) del municipi de Cirat (Alt Millars), a l’E de la vila, al N del Millars.
L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs
Toga
Toga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d’Espadà), fins a la solana de Lludient, al N, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids
Tietê
Riu
Riu del Brasil, afluent del Paraná (1120 km de llargada i 70990 km2 de conca).
Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial
Teresina
Ciutat
Capital de l’estat de Piauí, Brasil, a la riba dreta del riu Parnaíba.
Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic
Tapajós
Riu
Riu del Brasil, afluent, per la dreta, de l’Amazones (uns 2.000 km).
Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba
Tales
Vista parcial de Tales
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.
Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina