Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Angol
Ciutat
Ciutat de Xile, a la regió de l’Araucania, a la confluència del Rehua i el Malleco (46 003 h [1992]).
Centre agrícola fruita, blat, ordi, vi i ramader Adoberies Aeroport Museu d’arqueologia
Arica
Ciutat
Ciutat de la regió de Tarapacá, Xile, vora el riu Arapa.
Situada al desert d’Atacama, de clima tropical sec Nucli agrícola, industrial alimentació, automòbils, electrodomèstics, comercial exporta coure, tungstè, sofre, bòrax, estany, petroli, cuirs i llana i pesquer Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional, carretera Panamericana, port franc Disputada entre Perú i Xile, fou atribuïda a aquest darrer l’any 1929
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
Antofagasta
Ciutat
Capital de la regió d’Antofagasta, a Xile.
És el centre comercial internacional d’Atacama i port d’exportació de les regions mineres del nord de Xile i Bolívia coure, nitrats, sofre, argent i altres minerals les indústries locals són, en general, derivades de la mineria refineries de nitrats i sofre, sabó, pintures És també un nus de comunicacions ferrocarril i carreteres cap a Bolívia, l’Argentina i la resta del país Aeroport internacional a Cerro Moreno Universitat
Concepción
Ciutat
Capital de la regió de Bío-Bío, Xile, a la vora dreta de l’estuari del riu Bío Bío.
El creixement demogràfic ha estat notable la població, que a començament del s XX era d’uns 55 000 h, es duplicà en 50 anys i continuà augmentant, sobretot a l’àrea metropolitana la ciutat forma una conurbació amb Talcahuano, i esdevé, així, la tercera aglomeració més important del territori Centre administratiu i comercial port i aeroport i arquebisbat Centre d’ensenyament superior Universidad de Bío Bío, fundada el 1981, i Universidad de Concepción, el 1919 Fou fundada el 1550 per Pedro de Valdivia, que l’anomenà Concepción del Nuevo Extremo Destruïda unes quantes vegades per terratrèmols,…
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre…
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…