Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Penas
Golf marí
Extens golf del S de Xile.
Situat a les costes de la província d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, entre la península de Taitao, al N, i una quantitat innombrable d’arxipèlags que cobreixen el litoral sud
Patagònia
El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Punta Arenas
Ciutat
Capital de la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, Xile, a l’estret de Magallanes.
Centre d’una comarca ramadera, exporta cuirs i pells, fusta i peix congelat Bisbat catòlic
Rincón
Cim
Pic dels Andes, a la frontera entre l’Argentina (Salta) i Xile (Antofagasta) (5 594 m).
A l’E hi ha el desert de sal Salina del Rincón
Rancagua
Ciutat
Capital de la regió Libertador General Bernardo O’Higgins, Xile, a la vall central del país.
Centre comercial i agrícola conserves de carn i fruita Mina de coure
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…