Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Negro
Riu
Riu de l’Uruguai, afluent per l’esquerra del riu Uruguai (800 km).
Neix al Brasil i desemboca aigua avall de la ciutat de Mercedes Té dos embassaments i és parcialment navegable
Uruguai
Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
Río de la Plata
Estuari
Gran estuari de l’Amèrica meridional a la costa atlàntica, entre l’Uruguai al N i l’Argentina al S, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai.
La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…
Mirim
Llacuna
Llacuna litoral situada entre l’Uruguai i el Brasil.
Té 2 966 km 2 , és molt poc profunda i desguassa al llac dels Patos a través d’un canal
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…