Resultats de la cerca

A l’extrem de llevant hi ha els estanys de les salines d’Eivissa i l’aeroport

Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal

Ocupa la part més meridional de l’illa d’Eivissa Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració L’església resta gairebé aïllada, vora els estanys

Al voltant de l’església parroquial Sant Jordi, obra del s XIV, s’ha anat formant un nucli de població, en expansió La parròquia, erigida el 1785, pertanyia al quartó de ses Salines

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…

La capital és Caiena 57047 h 2009 El seu clima és equatorial molt marcat Les precipitacions són de 3 000 mm anuals i les temperatures oscillen entre els 23°C i els 25°C La major part del país és coberta per la selva equatorial 88% només 1 000 ha són cultivades La població és distribuïda molt desigualment, amb la densitat més baixa de la Guaiana 1,4 h/km 2 Aquesta població és sobretot mestissa i parla llengües caribs i el francès, la llengua oficial Les principals produccions agrícoles són la canya sucrera, el cafè, el cacau, el blat de moro, el tabac, la mandioca i les bananes Hom exporta…

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…