Resultats de la cerca
Es mostren 16933 resultats
Colima
Ciutat
Capital de l’estat homònim, a Mèxic.
Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
Durango
Ciutat
Capital de l’estat de Durango, Mèxic.
És situada a l’àrea de contacte de la Sierra Madre Occidental amb l’altiplà, al peu de les mines de ferro de Cerro del Mercado Les seves primeres oportunitats derivaren de l’explotació minera al s XIX s’hi uní el sector industrial, i al s XX, la indústria del paper i la cellulosa, a partir de la primera matèria de la Sierra Mercat agropecuari tabac, cotó i canya de sucre
Devon
Illa
Illa del Canadà, al fons de la badia de Baffin, al nord de la Terra de Baffin i al sud de l’illa d’Ellesmere.
Borås
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, Suècia, vora el Viskan, a la regió històrica de Västergötland.
És un gran nucli tèxtil, afavorit per la proximitat del port de Göteborg, al qual és enllaçada per ferrocarril i per carretera La ciutat fou fundada el 1622 pel rei Gustau Adolf, i la indústria actual s’hi desenvolupà a partir del segle XIX És seu d’escoles d’aprenentatge tèxtil, i un nus ferroviari
Boothia
Península
Península del Canadà, a l’oceà Àrtic, pertanyent administrativament al territori del Nord-oest.
És la més septentrional de les penínsules canadenques, i és separada de la Terra de Baffin pel golf de Boothia , i de l’illa Victoria pel canal MacClintock La península fou descoberta el 1829 pel capità John Ross, que li donà el nom en honor de sir Felix Booth, que n'havia finançat l’expedició
Bonampak
Steve Silverman (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia de l’estat de Chiapas, Mèxic, que tingué la seva millor època a la fi del segle VIII dC.
L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia
golf de Bòtnia
Golf marí
Golf de la mar Bàltica situat entre Suècia i Finlàndia i tancat per les illes Åland.
Hom hi distingeix dues parts al nord, Bottenviken , i, al sud, Bottenhavet amb la màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia La salinitat oscilla entre 2‰ i 5‰ Rep les aigües, entre d’altres, dels rius Oulu, Kemi, Torne, Pite, Lule, Ume, Ågerman i Lyungan Els ports principals són Härnösand, Luleå, Sundsvall i Gävle a Suècia, i Pori, Vaasa i Oulu a Finlàndia Roman cobert de glaç durant uns sis mesos a l’any
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Lake of the Woods
Llac
Gran llac al límit del Canadà (estats d’Ontario i Manitoba) i els EUA (estat de Minnesota).
Ocupa una superfície de 4 861 km 2 Per l’E sobresurt la península d’Aulneau Rep les aigües del riu Rainy, i comunica amb el llac Winnipeg mitjançant el riu del mateix nom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina