Resultats de la cerca
Es mostren 3720 resultats
Santa Creu d’Ollers
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Guixers (Solsonès), que depèn de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys.
San Luis Potosí
Divisió administrativa
Estat del N de Mèxic.
La capital és San Luis Potosí És emmarcat al N per l’estat de Coahuila, a l’E pels de Nuevo León, Tamaulipas i Veracruz, al S pels d’Hidalgo, Querétaro i Guanajuato, i a l’W pels de Jalisco i Zacatecas Ocupa els altiplans septentrional i meridional, lleugerament inclinats cap a l’E, on es troba la Sierra Madre Oriental Els rius són escassos i de poca importància el més cabalós és el Pánuco El clima és àrid i les temperatures altes les precipitacions no arriben a 400 mm anuals Té mines molt importants d’or, argent, coure, plom i mercuri Agricultura poc desenvolupada Bestiar boví, cabrú i porcí…
San Luis Potosí
Ciutat
Capital de l’estat de San Luis Potosí, Mèxic, situada a la fèrtil vall de San Luis, a 1 877 m, en ple altiplà meridional.
Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Saltillo
Ciutat
Capital de l’estat de Coahuila, Mèxic.
Centre agrícola i comercial, la seva població s’ha duplicat en deu anys Indústries alimentària, siderúrgica, paperera, tèxtil i de maquinària agrícola Important nus de comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Coahuila, fundada el 1867, Universidad Autónoma del Noreste, el 1974 i Universidad Autónoma Agraria “Antonio Narro”, el 1923
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
Salamanca
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic, a la vora del riu Lerma.
És important centre agrícola i comercial, mercat del blat, moresc, llegums i fruites, que prosperen en el clima temperat de la regió de Bajío, on se situa la ciutat Té refineria de petroli, molins fariners, indústria tèxtil, adoberia de pells, productes químics i ceràmica
Riner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o riu Negre.
Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.