Resultats de la cerca
Es mostren 13413 resultats
Querétaro
Ciutat
Capital de l’estat de Querétaro, Mèxic.
És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic
Querétaro
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Centre.
La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…
Popocatépetl
Volcà
Volcà de la serralada Neovolcánica, de Mèxic, a l’estat de Puebla.
Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic
golf de Gdańsk
Golf marí
Sector de la mar Bàltica comprès entre Polònia i l’oblast’ de Kaliningrad.
Hi desguassen el Vístula, el Nogat, el Pasłeka i el Pregolia
plana de Galič i Čukhlom
Regió de Rússia, a la part occidental de Kostroma, a la divisòria dels rius Kostroma i Unža.
El relleu es caracteritza per l’alternança de turons amb pendent suau i depressions amples i planes Una part de les depressions és coberta de fanguissar, i l’altra, de llacs poc profunds llacs Galič i Čukhlom
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
Fresnillo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Zacatecas, Mèxic.
Principal centre urbà i comercial de l’estat, als contraforts de la Sierra Madre Oriental Centralitza la producció minera del Cerro de Proaño or, argent, zinc, coure i plom i té indústria metallúrgica Es comunica a través del ramal central de la carretera Panamericana
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
Culiacán
Ciutat
Capital de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Situada a la plana costanera del golf de Califòrnia, a la vora esquerra del riu Culiacán Fou fundada pels colonitzadors, al s XVI El creixement demogràfic ha estat extraordinari l’any 1940 tenia 22 025 h, puix que és centre d’una àrea minera or, argent, coure, plom, cobalt i agrícola canya de sucre, blat de moro, cotó, tabac, hortalisses, fruiters en plena expansió, a causa de la construcció de rescloses que permeten la industrialització nucli industrial refineries de sucre, destilleries, ciment, tabac i centre comercial Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de…