Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
León
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic.
Situada entre la regió muntanyosa, al nord, i la regió agrícola d’El Bajío, a les ribes del riu Turbio, afluent del Lerma És la capital econòmica de l’estat i un dels grans nuclis industrials del país indústria tèxtil, del ciment, del mosaic, de la ceràmica, fabricació de sabates i joieria És centre comercial i nus de comunicacions Té aeroport
Jalisco
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Guadalajara Té 30 km de costes al Pacífic, i és travessat per la Sierra Neo-volcánica i la Sierra Madre del Sur El clima és càlid i sec La xarxa hidrogràfica principal és formada pels rius Lerma i Santiago i el llac Chapala Hi ha nombroses valls, on la major part de la població es dedica a l’agricultura blat de moro, fesols, cigrons Jalisco és el primer productor de cereals del país És un dels estats amb més extensió forestal La indústria principal és la minerometallúrgica jaciments de ferro i d’argent Nuño Beltrán de Guzmán 1529 conquerí aquest estat i l’anomenà Nueva Galicia
Jalapa Enríquez
Ciutat
Capital de l’estat de Veracruz, Mèxic, des del 1885, situada a 1427 m d’altitud.
Hi ha boscs tropicals i conreus de flors, de cafè i de tabac Té indústria tèxtil i química, i hi ha universitat i aeroport
Irapuato
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic.
Centre d’una regió agrícola i nus ferroviari Té aeroport
Cholula
Restes parcials de la Gran Piràmide de Cholula, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Localitat
Localitat de l’estat de Puebla, a Mèxic.
De l’època precolombina resten les ruïnes d’una piràmide monumental 62 m, actualment convertida en un turó artificial on s’encimbella l’església de Los Remedios s XIX, que probablement coronava un temple a Quetzalcoatl destruït el 1519 per Hernán Cortés durant l’anomenada acció de Cholula , en què tingué lloc una cruel matança d’indígenes més de tres mil, segons el mateix Cortés Són notables també la ceràmica i l’orfebreria De l’època colonial resten nombroses esglésies, entre les quals el monestir de San Gabriel amb la notable Capilla Real, amb petites cúpules, Sant Pedrito…
Chihuahua
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Chihuahua Situat al nord, és fronterer amb els EUA Hom hi pot distingir dues grans regions morfològiques a l’oest, la Sierra Madre Occidental, que a l’estat rep el nom de Tarahumara, i, a l’est, un altiplà lleugerament inclinat vers el Río Bravo del Norte, que forma part de l’altiplà mexicà El clima és en general tropical sec, amb temperatures extremes i pluges escasses, i només s’assuaveix en els territoris muntanyosos de l’oest Els rius principals són el Conchos, afluent per la dreta del Bravo, el Casas Grandes, i el Fuerte i el Yanqui al vessant del Pacífic Les principals…
Chihuahua
Ciutat
Capital de l’estat homònim, Mèxic, situada a l’àrea de contacte entre la Sierra Madre, la regió dels Llanos de los Gigantes al sud-est i la de Casas Grandes al nord-oest, a la vora dreta del Chuviscar.
Mercat agrícola cereals, fruites, llegums Centre d’un districte miner productor de zinc, argent, or, ferro i plom, posseeix installacions industrials per a la fosa d’aquests metalls Té també tallers ferroviaris, indústria tèxtil, i fàbriques de ciment, cellulosa i productes alimentaris Oleoducte a Reynosa Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Autònoma de Chihuahua, fundada el 1954 i Instituto Tecnológico de Chihuahua, el 1948
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Chiapas
L’església de Santo Domingo, a San Cristóbal de las Casas, població mexicana de l’estat de Chiapas
© J.A. Afonso
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al sud del país.
La capital és Tuxtla Gutiérrez Hom hi pot distingir cinc regions la plana costanera del Pacífic, la Sierra Madre, parallela a la costa, la depressió central, ocupada per la vall del riu Grijalva, l’altiplà central i, al nord, la prolongació de la plana costanera de l’estat de Tabasco El clima és tropical, amb pluges abundants al nord i a l’est, que minven vers l’oest Els rius més importants són el Grijalva i l’Usumacinta, que desemboquen a l’Atlàntic La principal font de riquesa, bé que poc desenvolupada, és l’agricultura cafè, canya de sucre, cacau, tabac, fruits tropicals la mineria és poc…
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina