Resultats de la cerca

La capital és Chetumal 56 709 h 1980 Limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb la mar Carib, al S amb Belize i a l’W amb els estats de Yucatán i Campeche És una extensa plana de 4 a 6 m d’altura, composta per roques calcàries, en un procés de carstificació molt avançat, per tant amb pocs corrents de superfície, però amb molts de subterranis La costa és molt retallada El clima és tropical, calorós i humit L’agricultura és poc desenvolupada cereals i fruites tropicals La principal riquesa és l’explotació forestal Molt poca indústria La població 10 h/km 2 est 1990 és eminentment rural Dominada…

És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic

La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…

La capital és Pachuca La major part de l’estat és compresa dins l’altiplà meridional, amb una altitud mitjana de 2 000 m El clima és en general sec, sobretot al NW La xarxa hidrogràfica és tributària del golf de Mèxic el riu més important és el Moctezuma, que, juntament amb els seus afluents, ha estat aprofitat per a importants obres de regadiu blat de moro, farratge, blat, canya de sucre Els recursos minerals són molt importants, especialment l’argent primer productor del país, el coure, l’or i el ferro Posseeix indústria alimentària i tèxtil Hi ha fàbrica de vagons de ferrocarril a Ciudad…

És situada a la vora del riu Sonora Important centre agrícola i comercial, és el segon productor de blat de Mèxic Hi ha indústries alimentàries i foneries, i és un centre d’ensenyament superior Universidad de Sonora, inaugurada el 1942, i un institut tecnològic És també un nus de comunicacions carretera panamericana i ferrocarril Mèxic-Arizona

La capital és Chilpancingo 57 000 h 1976 El territori és travessat en direcció NW-SE per la Sierra Madre del Sur, gran anticlinal granític Pel N hom troba els volcans Mèxic i Morelos, components dels contraforts de la Cordillera Volcánica que formen la Sierra de Taxco La costa és escarpada, i hi ha alguns ports naturals Acapulco El clima és fred als cims de la Sierra Madre, subtropical a les terres altes, amb estació humida de juliol a setembre, i tropical humit a la costa La vegetació és tropical i subtropical Els rius pertanyen gairebé tots al vessant del Pacífic Amb un creixement…

La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de Salamanca

És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…