Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Acapulco de Juárez
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guerrero, Mèxic, als contraforts de la Sierra Madre del Sur, vora la badia d’Acapulco.
Port en el Pacífic, punt d’origen de l’antiga navegació colonial entre Nova Espanya i les Filipines, és actualment un gran centre turístic internacional i una plaça comercial cotó, sucre, cafè Indústria artesana Aeroport
Morelia
Ciutat
Capital de l’estat de Michoacán, Mèxic.
Situada a 1 880 m sobre el nivell de la mar, és un centre industrial i d’una rica comarca agrícola Bisbat Conserva la catedral i la universitat, de l’època colonial Fundada el 1541, amb el nom de Valladolid, el 1828 rebé el nom actual, en record de JMMorelos
Aguascalientes
Ciutat
Capital de l’estat d’Aguascalientes, Mèxic, a l’altiplà mexicà.
La seva altitud 1 884 m li dóna un clima temperat semisec amb petita oscillació tèrmica Centre comercial de la producció agrícola de l’estat i de producció artesanal teixits, ceràmica, és molt conegut també pels seus balnearis Aeroport Té Universitat des del 1973 Fundada el 1575, destaquen diverses esglésies d’estil colonial construïdes al s XVIII
Cholula
Restes parcials de la Gran Piràmide de Cholula, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Localitat
Localitat de l’estat de Puebla, a Mèxic.
De l’època precolombina resten les ruïnes d’una piràmide monumental 62 m, actualment convertida en un turó artificial on s’encimbella l’església de Los Remedios s XIX, que probablement coronava un temple a Quetzalcoatl destruït el 1519 per Hernán Cortés durant l’anomenada acció de Cholula , en què tingué lloc una cruel matança d’indígenes més de tres mil, segons el mateix Cortés Són notables també la ceràmica i l’orfebreria De l’època colonial resten nombroses esglésies, entre les quals el monestir de San Gabriel amb la notable Capilla Real, amb petites cúpules, Sant Pedrito Colomoxco i la…
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
Veracruz
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, limitat al N per l’estat de Tamaulipas i pel golf de Mèxic, a l’E pel golf de Mèxic i l’estat de Tabasco, al S pels estats de Chiapas, Oaxaca i Puebla i a l’W per aquest estat i els d’Hidalgo i San Luis Potosí.
La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per tribus de cultura olmeca,…
Chihuahua
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Chihuahua Situat al nord, és fronterer amb els EUA Hom hi pot distingir dues grans regions morfològiques a l’oest, la Sierra Madre Occidental, que a l’estat rep el nom de Tarahumara, i, a l’est, un altiplà lleugerament inclinat vers el Río Bravo del Norte, que forma part de l’altiplà mexicà El clima és en general tropical sec, amb temperatures extremes i pluges escasses, i només s’assuaveix en els territoris muntanyosos de l’oest Els rius principals són el Conchos, afluent per la dreta del Bravo, el Casas Grandes, i el Fuerte i el Yanqui al vessant del Pacífic Les principals…
Puebla
La catedral de Puebla, a l’estat mexicà del mateix nom
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’extrem oriental de la Mesa d’Anàhuac, que constitueix una gran vall vorejada de serralades.
La capital és Puebla de Zaragoza A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl a l’E s’estén el Cofre de Perote 4110 m, l’Orizaba i l’Ocelotin La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2000 m i els cons volcànics Malintzin, 4440 m trenquen l’horitzontalitat de la vall El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre Produeix arròs,…
Puebla de Zaragoza
Interior de la catedral de Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Puebla, Mèxic.
És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’altitud.
S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est…